Talking Brains: com el llenguatge modela el cervell, com el cervell modela el llenguatge 

th (1)

És l’exposició que actualment hi ha al CosmoCaixa, oberta fins el 28 de gener del 2018. Francament interessant.

 

 

Resum de l’exposició:

Sota la diversitat aparent de les 7.000 llengües del món, s’amaga una facultat compartida pels éssers humans: el llenguatge. Les llengües (orals o de signes) s’assemblen molt més que no ens pensem. Quan les observem de prop, ens adonem que en realitat són la cara visible d’un sistema que impregna pràcticament tot el que pensem i el que som.

Talking Brains presenta el llenguatge des del punt de vista del cervell, des de la perspectiva de la seva base biològica. Aquí oblidarem els diccionaris, els professors de llengua i les gramàtiques normatives i viatjarem al nostre cervell a la recerca del llenguatge de la mà de paleoantropòlegs, neuròlegs, psicòlegs, neurolingüistes i especialistes en computació.

És un viatge interactiu en el temps. Anirem a visitar els nostres parents més llunyans per explorar l’aparició del llenguatge, tornarem a la infantesa per investigar l’adquisició de la llengua materna i expandirem l’últim mig segon per entendre el processament del llenguatge en temps real.

 

Per saber més sobre el llenguatge

http://www.lavanguardia.com/vida/20170914/431093013497/como-aprenden-a-hablar-los-ninos.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

Anuncis
Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Calladament

Ja set anys sense el Pare… i encara tan present.

Calladament

Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.

Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Joana Biarnés una dona avançada al seu temps

th

A contracorrent és el nom de l’exposició dedicada a Joana Biarnés que fan al Palau Robert de Barcelona fins el 2 d’abril de 2018.

Joana Biarnés és la primera reportera gràfica del periodisme espanyol. Es va iniciar en l’ofici amb el seu pare cobrint esdeveniments esportius. Va ser de les primeres dones en formar-se a l’Escola de Periodisme de Barcelona. I durant diversos anys, va ser l’única dona fotògrafa a la redacció del diari Pueblo.

Amb caracter ferm i decidit, va triomfar a contracorrent en una professió aleshores masculinitzada. Ens ha deixat imatges fresques i espontànies, potser despreocupades de l’ortodoxia tècnica, però vives i creïbles, que reflecteixen el batec vital d’una època, com les que es mostren en aquesta exposició.

(Fotografia i text extrets del fulletó de l’Exposició)

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Islàndia: el millor país del món

Islàndia

A la llibreria La Memòria de la plaça de la Vila de Gràcia trobo un llibret de John Carlin Crónicas de Islàndia: el mejor país del mundo. El compro encuriosida pel títol i per  l’autor, sempre que he llegit algun article d’ell m’ha sorprès gratament.

És un llibre que retrata el país, els seus habitants, fa una pinzellada de la seva història i dels seus principals protagonistes. La seva visió és optimista i anima a anar-hi.

 

 

Aquest és un resum que he trobat a la xarxa:

Hay muchos países en el mundo pero el caso de Islandia es punto y aparte, y su historia, en las últimas décadas, trepidante y ejemplar. John Carlin, sin disimular su pasión de converso, nos cuenta que a pesar de haber visitado medio centenar de países en viaje de trabajo, el que de verdad le hace brillar los ojos de envidia es Islandia. Lo cuenta con humor delicioso en estos relatos que toman el pulso a una sociedad milenaria y sabia, audaz y visionaria, pero con los pies en un suelo de lo más hostil; que ha levantado un Estado moderno, justo y comprometido, bendecido por los primeros puestos en la lista mundial de países con mayor progreso y bienestar social y el primero en igualdad de género. El autor recorre la isla en varias ocasiones para averiguar las razones de este milagro. Habla con empresarias, políticos, artistas; habla con hombres y mujeres y nada, ni nadie, parece rebatir la idea de que Islandia, el país que más estrepitosamente entró crisis, y el primero en salir, es un modelo a seguir. Como le cuenta una ministra: “Se ha cambiado la naturaleza de la discusión” y ahora parece que los hombres han aprendido a pensar, también, como las mujeres.

Espero anar-hi aviat a visitar aquest país.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Sonet

Que bells els trets que animen el teu rostre!
I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades,
llavis -formes ‘damor-, per mor dels ulls,
foscos com els d’aquella dona bruna.

Però tampoc recordo amors passats;
pels teus ulls tot ho oblido, tan presents,
tan joves, quan declina ja el meu viure,
fonts durables d’amor quan prest no hi sigui.

Els teus ulls tenen llum, per bé que obscurs;
són estels de negror en un cel ben clar,
llum que entra dins de mi, mig món de l’ombra.

El dia és nit perquè els teus ulls són astres.
El seu foc ve del fons de l’univers.
Negre esclat, daltabaix dels anys, follia.

Marià Villángomez (Eivissa 1913-2002)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Permafrost

Avui que comença a fer fred a Barcelona recordo el meu estiu a l’Àrtic, en ple mes d’agost, mentre a Barcelona hi ha una forta onada de calor, marxem a Longyearbyen a l’illa Spitzbergen a l’arxipèlag Svalbard.

Durant l’agost les temperatures no pugen més de 8º el dia mes calorós! Sortim al carrer amb abric, guants, bufanda i gorra. De fet aquesta darrera peça és la més important, ja que quan bufa el vent, cosa habitual, la temparatura baixa en picat i la sensació de fred i gelor és molt intensa. Portar gorra és fonamental per que no es gelin les orelles.

Una de les coses que vaig descobrir a les illes de l’arxipèlag Svalbard  és el permafrost.  Toni Pou autor del llibre On el dia dorm amb els ulls oberts, ens parla del permafrost:

A causa de les baixes temperatures, el terra de l’Àrtic està congelat formant l’anomenat permafrost. A l’estiu se’n descongela una capa superficial que pot arribar fins a cinc metres de profunditat, però, més avall, el terra es manté congelat tot l’any.

El permafrost obliga a construir d’una forma determinada els fonaments dels edificis, les conduccions dels carrers: aigua i clavegueram, l’asfalt dels carrers i la pista d’aterratge de l’aeroport…

permafrost

Vista aèria del permafrost

 

El permafrost no permet la descompocisió de la matèria viva enterrada. Per aquest motiu a les illes Svalbard diuen que un no es pot morir! La veritat és que no es poden enterrar als morts. Quan mor alguna persona el traslladen al continent i allà rep sepultura o l’incineren…

 

 

 

 

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Vivim el present…

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Miquel Martí i Pol

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari