Arxiu de la categoria: Poemes

És quan dormo que hi veig clar

  És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, So la font del comellar I el jaç de la salvatgina, – O la lluna que s’afina En … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Avui fa 76 anys moria Miguel Hernández…

(En Orihuela, su pueblo y el mío, se me ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con quien tanto quería). Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas, compañero del alma, tan temprano. Alimentando lluvias, … Continua llegint

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Febrer

Febrer Els núvols són més blancs, el cel més pur. Ara és temps de morir, que la vida es reforça. El món, altra vegada despert davant l’atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur –sempre el somni que precedeix … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Sento de prop les ales d’un silenci (I)

I Paisatges com adagios que s’apaguen. Lentíssims els capvespres, fred estricte. La solitud dels dies m’acompanya, com una fuga enmig de sons del gel. L’hivern despulla els arbres i les ànimes: faré un foc amb les restes d’un poema, que … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Canço dels ocells

Cançó dels aucells Festiu Rossinyol que voltas l’ermita, polsant ta arpa d’or de nit y de dia, Reyetó y Pinsá de veu argentina:  Cantau amors á María,  cantau.  Tu que ploras tant, Tortoreta viuda, vina, que entre flors, ton amor … Continua llegint

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Bon Nadal

Nit de Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Calladament

Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari