Arxiu de la categoria: Poemes

Canço dels ocells

Cançó dels aucells Festiu Rossinyol que voltas l’ermita, polsant ta arpa d’or de nit y de dia, Reyetó y Pinsá de veu argentina:  Cantau amors á María,  cantau.  Tu que ploras tant, Tortoreta viuda, vina, que entre flors, ton amor … Continua llegint

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Bon Nadal

Nit de Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Calladament

Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Sonet

Que bells els trets que animen el teu rostre! I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades, llavis -formes ‘damor-, per mor dels ulls, foscos com els d’aquella dona bruna. Però tampoc recordo amors passats; pels teus ulls tot … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Vivim el present…

I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat viure, no un altre, i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Vistes al mar

Vistes al mar El cel ben serè, torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro… dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Avui arriba la tardor

Els dies de tardor arriben prenyats de melangies lentes, d’humitat. Necessitats d’estones de silenci, refugis d’una estricta soledat. Mireia Lleó

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari