Solstici d’Estiu

Avui comença l’estiu!

I per celebrar-ho tot just sortir el sol he anat a nedar al mar. Han estat 1200 metres: mar plana, aigua fresqueta, altres nedadors, boies grogues, onades, peixets, pedres… Respirar: 1, 2, 3, inspirar, 1,2, 3, inspirar… I així 30 minuts. El retorn a la platja  ha estat de satisfacció.

Abans però al sortir de casa i creuar Francesc Macià, quelcom anormal: el terra tot groc i mullat.

Hores més tard llegeixo a la premsa

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/plaza-francesc-macia-despierta-pintada-como-sol-gigante-greenpeace-6118914?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=cm

BARCELONA

Benvingut sigui l’Estiu

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Mester d’amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.

Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

Salvat Papasseit

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

In memoriam Carles Capdevila

Escolto a la ràdio que ha mort el periodista Carles Capdevila , hores més tard m’arriba un darrers escrits d’ell, i com a homenatge el vull compartir a la Catifa Voladora…

Diguem-nos coses boniques per Carles Capdevila

Qan parlo en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.

En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós, perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà apressada o s’expressarà en likes superficials a les xarxes. En una societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat, tots anem prou enfeinats.

Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes.

Carles Capdevila 27-05-2017

Gràcies Carles per les teves reflexions, per saber-les compartir amb nosaltres, per la teva senzillesa i sobre tot pel bon humor que fins el darrer moment has demostrat tenir. Ets un exemple.

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

Sgt Pepper’s Lonely Hearts Club Band

Avui fa 50 anys que va sortir a el vuitè album dels Beatles: Sgt Pepper’s Lonely Hearts Club Band.

De petita m’agradaven gairebé totes les cançons  del disc que escoltava embadalida mentre resseguia els persnatges de la portada del disc que intentava endevinar qui eren…

sgt-pepper

Encara ara quan escolto alguna d’aquelles cançons em ve la imatge dels Beatltes uniformats i darrere altres personatges famosos… i tot sobre una catifa de flors.

 

Dedico aquesta entrada a l’Oriol i el Daniel, els meus germans grans, que ens feien escoltar els Beatles… i avui el Niel ens ha recordat l’efemèride.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Jo vinc d’un silenci

Avui Raimon fa avui el darrer concert al Palau de la Musica Catalana.
Des de la Catifa Voladora un record per aquest cantautor  i un reconeixment a la seva carrera musical.
Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg.Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d’un silenci
que no és resignat,
d’on comença l’horta
i acaba el secà,
d’esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l’anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d’una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d’un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d’un silenci
que no és resignat,
jo vinc d’un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d’una lluita
que és sorda i constant.

(1975)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Sóller

A Robert F. Massanet

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M’ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L’oratge pinta perfils
de caramel dins l’oratge.
El cabell se m’ha esbullat
i tinc l’ombra capgirada.
El sucre de l’aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d’esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l’espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Poema des de les Pitiuses

Enguany m’agradaria dedicar la setmana de la Poesia al poeta eivissenc que he descobert a Formentera, es tracta de Marià Villangómez Llobet (1913-2002).

Les seves poesies estan repartides per diferents indrets de les Pitiuses, i són un regal quan passeges per les illes

Molins de la Miranda

La plaça amb quatre casetes
i més amunt, uns molins,
molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d’on prengué el nom Formentera

IMG_20170316_120029

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari