Tragédia do Mar

Avui 16 de juliol, Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, dedico aquesta entrada a tots els mariners que han perdut la vida al mar i a les mils i mils de vídues i orfes que en terra han viscut el dolor i la pèrdua dels éssers estimats.

A un extrem de la bonica platja de Matosinhos, al nord d’Oporto, hi ha un monument a la sorra: Tragédia do Mar. Cinc figures de dones de bronze s’exclamen per la tragèdia del naufragi que la nit del 2 al 3 de desembre de 1947 on van perdre la vida 152 mariners, i van deixar 70 vídues i més de 100 orfes…

El pintor Augusto Gomes va plasmar sobre un llenç el dolor de la tragèdia i anys més tard José João Brito va fer l’escultura.

IMG_6373

Publicat dins de Obituari, Viatges | Deixa un comentari

40 anys de l’accident del camping els Alfacs

Avui fa 40 anys un camió cisterna, que anava sobrecarregat de gas propilè, va explotar en una recta de la N-340, just després de deixar Sant Carles de la Ràpita. La bola de foc i l’ona expansiva van arrasar el camping Els Alfacs: va matar 215 persones i va deixar  aproximadament el mateix nombre de ferits.

Recordo perfectament aquell dia, era un dimarts calurós del mes de juliol i jo tornava de la classe de mecanografia. A l’arribar al migdia a casa la mare ens va explicar la tragèdia. A  la ràdio no paraven d’explicar-ho: el camió, la bola de foc, l’ona expansiva, els ferits, els morts…  Vam baixar a casala veïna a veure-ho per la tele. El diari de l’endemà anava ple d’imatges esfereidores… Buf! encara se’m posa la pell de gallina!

Cada cop que passo per la N-340 just davant del Camping dels Alfacs tinc un pensament per tots aquelles persones que van morir, pels ferits, pels familiars que van perdre algun ésser estimat… i penso com els va canviar la vida aquell accident!

Cada any recordo aquesta data… i és que hi ha tragèdies que et marquen.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Això és la joia

IMG_20170322_073244

Això és la joia: ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort: tancar els ulls, escoltar
el silenci de la música que comença.

Màrius Torres
1941

 

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Curiositats de la Basílica de St Petroni a Bologna

Vaig estar a Bolònia i al visitar la Basílica de Sant Petroni, hi va haver algunes coses que em van sorprendre.

D’una banda les dimensions d’aquesta basílica de 132 metres de llarg per 60 d’ample, i una altura de la cúpula de 45 metres, diuen que és la cinquena església més gran del món. Expliquen que van aturar la seva construcció per tal que no fos més gran que Sant Pere del Vaticà.

Però el que em va fascinar és la gegantina línia meridiana que hi ha al seu interior. És la més gran del món amb 66 metres de longitud, dissenyada per l’astrònom Gian Doménico Cassini  el 1655, qui obrí una forat al sostre per on entra el sol que passa tangent a la base dels dos pilars.meridiananegativo

Cada dia, si els núvols ho permeten el Sol entra puntualment dins la Basílica i marca l’hora.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Benvingut sigui estiu!

Juny

Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.

Dita la dita que a l’estiu
tota cuca viu

i és ben cert, que a tot arreu
n’hi ha més de deu.

Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,

i tot d’altres bestioles
que no van mai soles.

Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu

i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida

que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.

Celebrem per Sant Joan
una festa gran.

Tots contents entorn del foc
donem l’últim toc

al mes en què salta i balla
tota la xicalla.

Visca, visca el mes de juny,
amb la falç al puny.

Miquel Martí i Pol

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

El sol de mitja nit

PANO_20170809_225926

A les 23:00 Longyearbyen apareix com una ciutat fantasma, en silenci i il·luminada per un sol que no s’amaga mai.

Passejar a quarts de 12 de la nit per Longyearbyen en llum del sol o anar a prendre una cerveseta de nit, o posar-se al llit i haver de córrer la cortina per  que no entri el sol, tot i ser la una de la matinada, són experiències úniques que pots viure a l’estiu àrtic…

Hem estat una setmana seguida veient el sol dia i nit¿?: a totes hores el sol ha estat a la vista, il·luminant tot el que podia.

Em costa imaginar aquesta ciutat fosca durant dies i dies, sota la neu i el fred, però il·luminada per les aurores boreals que ara no hem pogut veure

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Isabel de Villena, la vida de Crist amb ulls femenins

(A partir del llibre Moments femenins de la humanitat de Pilar Godayol)

Isabel de Villena (1430-1490)

Isabel_de_Villena

 

És una de les escriptores religioses medievals més rellevants. Nascuda al País Valencià el 1430 i filla il·legítima d’Enric de Villena es quedà òrfena als 4 anys i passà la seva infantesa a la cort valenciana de la reina Maria de Castella, qui la va inclinar cap a la vocació religiosa, i als quinze anys entrà de novícia al convent de les Clarisses de València, monestir  de la Trinitat, on anys més tard esdevingué l’abadessa.

El que fa d’Isabel de Villena una dona rellevant per la seva època és l’escriptura de Vita Christ. Segons va posar en relleu Maria Mercè Marçal “és una obra de dona, conscientment, deliberadament de dona, si voleu femenina, però encara més, feminista, adjectiu que resulta anacrònic en aplicar-lo a una autora i a una obra del segle XV”.

Va escriure aquest llibre a petició de les monges i tracta de la vida de Crist sota una mirada femenina, la protagonista és Maria, i també inclou altres personatge femenins com Magdalena, la samaritana, la cananea, l’adúltera, Marta i Maria, Anna… fins i tot Eva. Sembla que Isabel de Villena vol recuperar Eva i Magdalena, dos símbols de dones pecadores davant dels corrents missògins de l’època que les dibuixava com a responsables de la caiguda dels valors humans.

Isabel de Villena defensa la dignitat del gènere femení i converteix la vida de Crist en una apologia de les dones. Hi ha qui considera aquest llibre com ginecocèntric: escrit per una dona, dirigit a dones, amb protagonistes femenins, difós per a una abadessa i a petició d’una reina. I tot això al segle XV!

 

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari